L’antiga masia senyorial es va convertir en Castell l’any 1895, quan va esdevenir l’habitatge habitual dels nou recent casats, el Senyor August Borràs i Jalpí i la Senyora Sofia de Algorta y Albaroa.

El Senyor August fadrí de la localitat de Sant Celoni, era el senyoret, hereu, d’una família terratinent, les propietats del quals s’expandien per molts municipis del Maresme i La Selva.

La Senyora Sofia, donzella de la localitat de Lekeitio, provenia d’una família acabalada que, per matrimoni, se li va concedir una dot excepcional. La seva peculiar posició social, els permetia fer realitat els somnis més extravagants. Així va néixer el castell, el llac, el far, la possessió dels millors carruatges i els millors cotxes de l’època.

El nou matrimoni, aviat va tenir descendència. El nou hereu, el Senyor Miquel, educat amb tota la indulgència possible durant la infància, es va enamorar d’una jove, que per rang social, la família mai va acceptar.
Aquest, fou l’inici de la davallada social i econòmica de la família. La lluita entre mare i fill per l’administració de la fortuna i per l’acceptació de la seva estimada va ser tan profunda que va provocar la pèrdua de tota la fortuna familiar.

Fou a partir del 2004 quan el Grup SERHS va retornar l’esplendor al castell. Se’n van restaurar els interiors i els exteriors que es trobaven en un estat deplorable. La nova gestió va convertir el Castell Jalpí en l’espai únic i singular que és avui, i que permet viure en primera persona la realitat que la família Jalpí havia viscut fa gairebé 130 anys.

Un tomb pel castell